Tot era com somni, em sentia diferent, vaig deixar enrere milers de llàgrimes en aquell coixí, i el vaig omplir de rialles, de somnis, i de ganes de tornar a sentir.
Recordo aquelles nits fent l'amor a mitja nit i em desfaig, he perdut tot el que sempre havia desitjat, he perdut els petons al coll, les carícies dins del llit i aquells ulls que tan sols mirant-me em feien sentir especial.
No vull fer-me a la idea de que tot això s'ha esfumat, ja no em faràs màgia cada cop que plori, ja no tindré cap motiu per somriure, cap motiu per el que aixecar-me, no tindré aquella mà que em sostenia, ja no et tindré al meu costat.
Suposa que t'enyoro, que trobo a faltar les teves carícies, els teus petons, les teves paraules, aquells "tot sortirà bé" o simplement quan acabaves les frases amb un "I punt" que significava que donava igual tot, que ja era hora de començar aquells instants màgics en els que ens teníem l'un a l'altre.
Ets vaig estimat molt, tant que em fa mal, l'angoixa no em deixa respirar, les paraules es claven en el meu pit volent sortir, i els records m'enfonsen, el teu record és massa present.
El silenci de les meves paraules va fer-me fugir, si, ho vaig fer, i me'n penedeixo cada dia, no vaig apreciar el que tenia al meu costat, et vaig perdre, però tu ja feia temps que havies marxat del meu costat.
En quin moment vaig deixar de ser important en la teva vida? En quin moment vas decidir reemplaçar-me per algú que no sap ni com et dius?
Potser he fugit molts cops, m'he enfadat, he plorat, i cridat, però, saps per què em comportava així? Per què quan estaves trist el meu món quedava reduït a grans de sorra?
Érem feliços, quan em miraves deixava de respirar, s'aturaven els segons del meu rellotge, i tu sempre t'havies d'assegurar de tornar-me a la vida, donant-me un petó.
Tu creies que t'havia oblidat? Era inútil oblidar-te, sempre apareixies en la meva vida, i m'enamoraves una mica més, i jo volia marxar, morir, deixar d'existir, per no tornar a recaure en els teus encants, no em podia permetre aquesta opció, potser per això vaig ser jo qui va dir adéu, i et vaig deixar en aquella estació un 23 de febrer, i vaig deixar amb tu l'últim alè del meu cor.
No he oblidat res, absolutament res, t'intento odiar i sol puc pensar en estimar-te, i sóc estúpida per això, per què no t'importo ni ho he fet mai, sóc el teu maleït passatemps amb el que et diverteixes mentre vius.
Crec que és el moment de passar pàgina. Ara. En aquest moment, deixaré el passat, i començaré una nova pàgina en la que deixaré escrit en un marge la importància de no enamorar-se fins al punt de fer-se mal.
Sol em queda dir que em queda una pàgina en blanc i dues cames per seguir caminant i no deixar de somiar.
No he oblidat res, absolutament res, t'intento odiar i sol puc pensar en estimar-te, i sóc estúpida per això, per què no t'importo ni ho he fet mai, sóc el teu maleït passatemps amb el que et diverteixes mentre vius.
Crec que és el moment de passar pàgina. Ara. En aquest moment, deixaré el passat, i començaré una nova pàgina en la que deixaré escrit en un marge la importància de no enamorar-se fins al punt de fer-se mal.
Sol em queda dir que em queda una pàgina en blanc i dues cames per seguir caminant i no deixar de somiar.
