Caminem junts i agafats de la mà, mirant-nos i sentint-nos, aturant el temps en cada petó, en cada carícia i en desapareixen les hores, els minuts i segons de tots els rellotges de la ciutat llunyana. Podríem dir, que quan estem junts el temps deixa de ser temps, i ens guiem per tot allò que ahir semblava una bogeria, un joc de nens.
No puc expressar el que sento, quan el que sento és inexpressable. Com puc expressar quelcom que és tant important ara mateix? Com puc expressar l'amor, la confiança, el nosaltres sense quedar-me curta?La lluna, en la fosca nit, il·lumina el nostre camí a seguir plegats, mentre les estrelles observen amb deteniment cada gest d'amor, cada mirada furtiva i gairebé inapreciable en els ulls de la gent, que alíena, passa pel nostre costat, mirant als dos joves enamorats.
Queda't amb mi i deixa'm que recorri de petons totes i cada una de les teves pigues. No tinguis por del demà, ni de l'ahir. Ara, en aquest moment estem junts i és l'important. Vull estimar-te sempre, fer-te l'amor dia i nit, despertar i veure't dormir al meu costat i quan l'alba ens doni el bon dia, poder saludar-la amb un petó, un petó d'amor.
Res més importa. Tu i jo, la màgia d'ésser una sola persona i de que l'existència deixi d'existir quan estem junts, perque tan sols existim els dos, i tot i que les llàgrimes apareguin en els nostres rostres, sabrem que ens tindrem l'un a l'altre per exugar-les i recordar-nos com hem arribat fins aquí. Que és això del amor, i sabent que no ens faltarem mai, perquè l'amor és així, intrèpid, absurd, bonic, il·lògic i sobretot romàntic.
I deixa'm dir-te que vull seguir vivint aquesta aventura al teu costat, vull seguir caminant agafada de la teva mà, rient, somiant i imaginant aquell futur no tan llunyà al que arribarem.
T'estimo petit.
