6 de gen. 2013

Carta als Reis D'Orient

Estimats Reis d'Orient, aquest any no demanaré cap regal material, no demanaré aquell joc nou
d'ordinador, ni tan sols aquell llibre que tant m'agradaria llegir, tampoc el mòbil nou, vull demanar coses molt més importants.

Primer vull demanar amor, si amor per aquelles persones que ho necessiten, pels que no creuen en la màgia d'aquest, també perquè no, vull demanar pietat, per les males accions, ja que a vegades ens oblidem que som humans, i que tenim cor, i que aquest bombeja, i ens fa ésser vius.

A part he de demanar igualtat, igualtat per aquelles persones que creiem diferents, també s'haurien d'esborrar les etiquetes que ens fan desiguals, que creen barreres, que esquincen la humanitat.

He de demanar que tots els nens del món tinguin una família, una casa, un lloc on sentir-se refugiat, on sentir-se ell, on no ser un estrany.

Tot el que estic demanant son manques de la humanitat, son les llàgrimes de milers de persones plasmades en un paper, estimats Reis.

Vull demanar-vos, si us plau, que mai apareguin llàgrimes en els ulls de qualsevol nen, que en els seus rostres tan sols hi esdevinguin somriures, somriures tendres i que la fam que es deixa veure en una part del món (Ara en augment) desaparegui, s'exhaureixi i no torni a aparèixer mai més.

Tan de bo tot això es complís, tan de bo la paraula guerra no estigués en el nostre vocabulari, i així aquesta no hagués acabat amb la vida de milers de persones.

Reis ja sé que potser demano molt, demano un món millor, un món en el que el lema sigui estimar, respectar, confiar, i sobretot tolerar.

I per últim voldria demanar que totes les famílies del món puguin celebrar el nadal, que tothom se n'adoni de la màgia d'aquestes dates, i ja que jo no puc donar un sostre en el que viure a totes les persones que viuen al carrer, a tots els nens que no poden ser feliços, que els ajudeu a aconseguir-ho, perquè el somriure d'un nen es molt més important que qualsevol cosa, i aquestes dates són per a recordar tan a petits com a grans que hi ha un xic d'esperança per continuar endavant i no deixar-se vèncer per els obstacles que dia a dia ens interposa el destí.

Moltes gràcies Reis d'Orient per llegir la meva carta, i espero que pugueu fer possible que els meus desitjos es facin realitat, perquè un somriure m'aporta més que tots els regals materials que em pugueu fer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada