Una historia d'amor, o potser una tràgedia com d'altres...

Si algun cop marxo lluny et prometo que et portaria amb mi, t'agafaria ben fort de la mà i no miraria enrere. No miraria enrere perquè el meu futur es aquí, al teu costat.
Però hauria de pensar en tot el demés, en que deixem en el camí, però tot és igual, tu ets amb mi i jo sóc amb tu.

Imagina que tu i jo som feliços, que per un cop soc la que causa el teu somriure, imagina que oblidem qui som i comencem a viure el moment, comencem a divertir-nos, i deixem de pensar en el que esdevindrà.

Potser, tan sols potser així seríem més feliços, seríem més tu i jo, sense ser tu i jo.
Tan de bo hagués desaparegut el món, el món de les injustícies, el món de les traïcions, i que tu i jo comencéssim de nou, on tot això no tingués cabuda, on tan sols importessin les pigues que formen un camí de petons en el teu cos nu a mitja nit, o somriure com si no hi hagués un demà perquè no hi ha un demà, perquè viuríem el moment

Vull caminar al teu costat, sento la gran necessitat de besar els teus llavis, d'acaronar les teves galtes i de dir-te sempre que pugui que t'estimo.
M'agrada veure aquells ulls mirant-me, sembla que em parlin i que em diguin tot el que senten per mi, son sincers, estimo i adoro que siguis així amb mi, que em besis, que m'abracis, que et senti al meu costat quan ets lluny de mi, que la teva essència m'acompanyi, que les teves paraules s'abracin al meu cos.

Vull poder explicar-te quins son els motius per els que m'agraden els clotets que se't formen al somriure'm, com acaricies el meu cabell quan dormo, esborres els meus mals de cap, les meves pors, els meus temors, em sento nua de sentiments quan ets al meu costat.

Tan de bo siguis el meu destí, perquè al teu costat sóc feliç, al teu costat els meus ulls brillen com dos estels del cel infinit, i somriuen al veure que ets amb mi.

No sé com explicar el rebombori de sentiments que provoques en el meu ésser, com puc explicar quelcom que m'ha girat la vida i ni jo sé que significa en ella? Bé, si que sé que significa el que no sé es com explicar el significat que li dono, es a dir que estimi tantíssim a una persona fins al punt de morir si ell no es amb mi.

La meva historia podria recordar al romanç de Romeu i Julieta, que van ser capaços de deixar de viure pel simple fet que la persona que estava al seu costat, la seva mitja taronja, va morir.

Ara no entenem l'amor, no entenem perquè aquelles dues persones van poder deixar de viure l'una per l'altra, no entenem que significa la sinceritat, ni entenem quin es el valor de les paraules.

Potser ara no es l'hora del romanticisme, potser això tan sols es una historia amagada entre les il·lusions d'una jove noia que cerca l'amor, que es sent buida i s'ofega amb els seus propis pensaments, aquells que abatuts deixen de lluitar per trobar l'amor, o si més no allò que s'assembla i que ara l'anomenem pel mateix nom.

Ara tan sols recordaré els teus llavis recorrent el meu cos mentre l'última espelma que quedava encesa es fonia i deixava pas a la foscor, aquella que em faria entendre entre paraules d'amor que buscava en aquest viatge, quina era la direcció que havia de prendre la meva vida.