Promeses del destí.

Prometo cuidar-te, escoltar-te quan tinguis un mal dia, fer-te mil i un petons al arribar a casa, també prometo estimar-te com ningú ho ha fet, ser la teva amiga, amant, parella, família, ser tot el que necessites.
Tinc tantes promeses que fer-te, tinc tants somnis per complir al teu costat que a vegades aquests em sobrepassen, em sobrepassa pensar que no pugui complir-los.

Ara deixa'm que et faci un petó, que els meus llavis acariciïn els teus, que les meves mans siguin les guies en el mapa del teu cos, que el món s'acabi a la punta del nostre llit, i per un instant escolta els teus sentiments, no pensis, i llençat al buit. Que més dóna que pensi la gent? I si em embogit? No som més feliços així?

Et demano si us plau, que mai deixis d'acaronar els teus llavis sobre el meu cos nu, que els teus dits es coneguin de memòria el recorregut cap als meus petons, que tu m'estimis, m'estimis tant com jo t'estimo a tu.

He decidit estimar-te, estimar-te de debò, com ningú mai t'ha estimat, i lluitaré per tu, fins i tot quan tu deixis

de fer-ho, somiaré per tots dos, somiaré en tot el que tard o d'hora esdevindrà, somiaré en tu, en els teus defectes, en les teves virtuts, seré jo per tu.

A vegades l'amor és així, t'ensenya la màgia de les mirades, dels petons, de les carícies i dels somriures, t'ensenya a ser feliç, a no voler prescindir d'allò que t'il·lusiona, que et fa sentir el més especial en tot el món, aprens a ser el punt en el mapa d'algú, a ser-ho tot, i a sentir que tot el que t'envolta es una mica millor perquè sou dos.

Som i serem l''un per l'altre. t'estimo moltíssim i no vull perdre't, ets tu i m'has ensenyat a ser jo, a creure en els meus somnis, a creure en mi mateixa, a escollir sempre l'opció més complicada, la qual ens portarà la felicitat més desitjada, i per últim m'has ensenyat a creure en l'amor, en aquella fantasia de la que tants cops he sentit a parlar, de la que tants cops he sentit mentir.

Eh, tu! deixa de mirar-me així, no saps que totes aquestes bogeries les faig per tu? No saps que des de que et conec tinc un motiu per somriure? Doncs si, cada dia desperto volent que estiguis al meu costat, imagino que ets amb els ulls clucs, abraçant-me, mentre els primers rajos del Sol entren per la finestra il·luminant aquella còmoda de color blanc i és reflexa en la nostra fotografia de París, i tu, somrius al recordar aquells carrers i els secrets que amaguen i no puc evitar segellar amb un petó aquells records que mai oblidarem.

Estigues al meu costat. No em prometis el cel, promet-me un camí en el que caminarem plegats i no t'oblidis que aquí entre els llençols d'un llit ja oblidat, estan els millors records, estan els fantasmes dels nostres jo i tu, fent el que millor sabem fer, fer-nos feliços.

No deixis que s'esborrin les empremtes del que som ni del que hem sigut, besa'm i recorda, que a vegades, sols a vegades vam ballar el so de mitja nit.