11 de des. 2013

Parlant de drets i lluites.

Qui ets tu, maleït opresor per no deixar-me escollir si vull o no gestar una criatura dins meu durant 9 mesos?Qui ets tu, per decidir per mi, privant-me de la llibertat, aquesta de la que tant te n'omples la boca i la qual estas llençant al buit?

Parlem i parlem i sembla que ningú se n'adoni del que esta esdevenint, milers de lleis restrictives que només fan que esborrar la suor i la lluita de milers de dones, de milers de companyes que han aconseguit que siguem mitjanament lliures, podent decidir per nosaltres mateixes, trencant el patriarcat, trencant les regles establertes per aquells burgesos que creuen que ho saben tot, que creuen que poden decidir per tu, per mi, per tota la població, deixant-nos sense veu, sense vot, sent simples robots sense l'espurna del pensament, en la que executem les seves ordres, sense revoltar-nos, sense dir "NO" a aquesta privació de llibertat.

Es estúpid pensar que volen penar a les dones que vulguin decidir que fer amb la seva vida, només cal que ens diguin que em de deixar de treballar pel fet de ser dones, tornant així a l'època franquista, retrocedint en el temps en comptes d'avançar, en comptes de seguir endavant en la lluita de les companyes, en la lluita de l'igualtat total de sexes, sense estereotips marcats, sense privacions, esborrant per sempre el patriarcat.

Si, parlem de patriarcat, de que encara ara, en ple segle XXI, estem sotmeses per una figura masculina, encara ara, es senten comentaris sexistes envers les dones, en els que se n'enriuen i es mofen de nosaltres, lluitadores, i esclaves alhora. D'això se'n diu o se'n vol dir "Llibertat d'expressió", llibertat per menysprear, per sotmetre, per esborrar.

En aquesta societat, ens podem enriure de les dones, podem obligar-les a reproduïr-se com els animals, sense que ningú faci res, tot el contrari, volen aprovar lleis que recolzen aquests pensaments.

I no tan sols això, hi ha més i més, sentir avui en dia, per exemple que una persona pel fet de ser homosexual ha de devorar a les persones del mateix sexe. Sentir la veu de la incultura, sentir que no hem avançat tan com creiem o ens volen fer creure.

Em dol pensar que gent amb la meva edat pot creure coses com que un homosexual, pel fet de que li atregui una persona del seu mateix sexe, anirà i es llençarà a tota persona que sigui d'aquest. 
Acàs, estúpid homófob et llences a totes les persones del sexe contrari pel fet de que t'agitis amb persones d'aquest? 

Volem creure en un futur prósper en el que això no esdevingui, però hi ha coses que han de canviar.
Em de millorar l'educació, em de formar-nos abans de parlar, i sobretot em de pensar, si, pensar en el que esdevé, revoltar-nos si és necessàri, qui et diu a tu, que demà no interposen una llei en la que ens em de quedar totes a casa planxant i fent el dinar? 

Em de lluitar. Lluitar per la igualtat, per crear un estat en el que la homòfobia no tingui cabuda, en el que el que és del poble sigui pel poble. En el que la llibertat sigui real, on no existeixi ni tan sols la paraula patriarcat i on hi hagi una fomació continua, la ignorància no porta en lloc. L'educació i el pensament son l'única sortida.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada