No m'importa quant temps tardarem en aconseguir-ho, perque estaré a la teva vora, subjecta de la teva mà, mentre els teus ulls brillen, a la meva vora.
Aquella nit d'hivern, entre la boira més espesa, vaig dir-te entre plors i crits el molt que t'estimava, i com si d'un conte es tractés, els teus dits van eixugar el camí que havien deixat les llàgrimes, i somrient em vas donar un petó. El petó més sincer i tendre que els meus llavis havien sentit mai, i aquella ciutat es va fer petita, com un gra de sorra en el que sol cabiem tu i jo, en el que sol existia l'amor.Vull escoltar que tot això valdrà la pena, que no hi haurà un "però", ni res que pugui aturar el que sentim.
Què més dóna si ningú enten el que sentim? si pensen que una tempesta d'estiu s'endurà aquell somriure de matinada, si creuen que els nostres ulls un dia qualsevol deixaran de brillar, i es convertiran en simples cendres que un dia van encendre la foguera més bonica que mai s'ha vist?
Ets tu. Sóc jo. Som i serem, i seguirem sentint, per l'ahir, per l'avui i fins i tot pel que ha d'arribar.
Ens podem llevar i viatjar fins a París, podem somiar que toquem el cel amb la puta dels nostres dits i fins i tot, podem no voler llevar-nos mai del jaç en el que dormim, en el que sentim i estimem.
Vull escriure un futur, un futur amb tu, i poder llegir-ne el passat, un passat ple de joia, ple de somriures i petons, ple de tu i jo.
Estupideses vull fer-ne més de mil, i comptar-les amb els dits, i sense que et desperti quan l'alba del matí acaroni els llençols, donar-te un petó al nas i esperar a que els teus ulls clucs brillin per sobre les llums de nadal, per sobre el Sol, per sobre tot el que ets per mi.
No puc dir el perquè t'estimo tant, però et puc ben assegurar que intentaré que mai marxis de la meva vora, per poder seguir gaudint del tu i el mi del que parlen les cançons d'amor, aquelles que semblen recórrer els meus pensaments i cada un dels moments que hem viscut plegats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada