11 de set. 2012

El meu petit i gran país ||*||

Visc en un país peculiar. Un país que ha estat reprimit, humiliat, i fins i tot exclavitzats, sí el meu país es Catalunya i n'estic molt orgullosa de ser catalana.
Quatre barres duc al cor, quatre barres que amaguen una història, un sentiment, una passió i unes ansies de llibertat que no pararan fins arribar al nostre somni, a la nostra màxima prioritat: LA INDEPENDÈNCIA.

Em tingut que lluitar per expresar-nos, per poder parlar aquesta bonica llengua, la volien esborrar, però el poble, es massa fort i no va deixar que les paraules quedessin soterrades, que tot el que vam tenir que lluitar per portar-ho lluny una maleïda pesa, amb nom i cognoms l'esquinçava i no en deixava res. 
La lluita va seguir endavant, vam continuar el nostre camí, vam netejar les espurnes del dolor, i vam seguri treballant amb força, i sobretot amb un himne que ens ha guiat fins aquí.

Els segadors, mitjançant la música, em aconseguit seguir units, seguir sent una nació, perquè es el que som. 
Mai ens han tingut respecte, sempre em sigut la riota d'Espanya, i em treballat per ells, estem mantenint un país que no ens estima, per això cridem " MEREIXEM RESPECTE SOM UNA NACIÓ" 

Molts catalans han estat insultats per fascistes, per gent inculta que no enten que el que demanem es el que ells volen, no ens volen al seu costat tot i que siguem qui paga les seves festes, no volen al catalans i nosaltres no els volem a ells.
Mai em sigut ben rebuts, em viscut agenollats durant molts temps, ja es hora d'alçar el cap i cridar ben fort CATALUNYA INDEPENDENT, 

Em suat sang, ens han obligat a no creure el que erem i ara, estem retrocedint en el temps, s'està tornant a aquells moments, al final no ens deixaran expressar-nos en una de les llengües més boniques que mai sentireu, en una llengua que ha patit, que ha tingut que lluitar per enlairar-se i que dia a dia rep tot tipus d'obstacles i inconvenients, no volen que ens expressem, no volen que siguem lluires.

En les meves terres predomina un ball, la sardana, un sentiment, un cercle de persones dansant al ritme de la música, una melodia que ens fa nostres. També en el que mengem pa amb tomàquet i un bon raig d'oli d'oliva, en el que passegem gegants al so de la música, on fem torres humanes, i aquest castellers arriben al cel, on aconseguirem un impossible, i on hi ha un poble unit, un poble que no es detindrà davant aquesta petita Espanya

Em caminat mil i una passes i no ens aturarem ara que estem apunt d'aconseguir-ho.

CATALANS, SIGUEM FORTS, ENS ESTEM APROPANT, , UNITS ACONSEGUIREM L'INDEPENDÈNCIA. 

Avui dia 11 de setembre es la diada de Catalunya, i es el dia que mes fort em de cridar, em de cridar pels nostres avant passats, perquè ells han començat aquesta lluita i es mereixen que ho aconseguim.

2 comentaris: