Amb aires de llibertat.

Hi ha moments en els que et vols sentir lliure, vols deixar enrere tot el que desconeixes, i es que a

vegades la ignorància, el no saber que esdevindrà es el que ens fa mantenir encesa aquesta espelma, la nostra vida.

Sentir que ja res té sentit, que tens el control màxim de la teva vida i que no importa res, i la teva única meta es ser feliç, i que aquella felicitat sol la aconsegueixis al trobar aquell control total, al trobar aquella peça del trenca-closques, aquells jo mai, aquells no podría.

A vegades m'agradaria tornar a començar, iniciar de nou la meva vida, i canviar-la, tornar a creure en els somnis, i fins i tot esborrar moments que m'han fet perdre segons, minuts, instants que potser hagués pogut aprofitar, tot i que vaig despreciar, perquè creia poc importants.

Tard o d'hora arribarà el moment de reflexionar que ha esdevingut en la teva vida, com un seguit de sucessos t'han portat a ser qui ets, a madurar, a besar apasionadament, altres en canvi, tan sols seràn fet irrellevants que passaran a ser simple palla, que embolicarà tot el que realment t'importa.

Ets o no ets tu, l'únic capaç de controlar la teva vida? No vols ser lliure?

Tan de bó hi hagués algun instrument per tirar enrere, però es impossible, es impossible esborrar les empremtes del passat, però si que es pot canviar el camí, i això es el que haurem de fer, ja que... De que serveix tenir vida, si no la controles?

Crec, que seguir endavant no es dolent. N'estic segura que en algun moment, la vida, et recompensa, aquells mals moments s'han de poder millorar, escrivint-hi damunt un final millor, un somriure amb els amics, una abraçada amb aquella persona que fa tant temps que no veus, o simplement amb aquell silenci que es queda després del trist adéu, que tot i ser dolorós, saps que es el millor per tots dos.

En aquest post no volia acabar parlant d'amor, tot i que sigui un punt que influeix en la nostra felicitat, no es l'únic i a vegades no ens n'adonem de les altres coses i tan sols cerquem el que creiem més fàcil.
Està clar, trobar una persona es una cosa senzilla, si més no n'hi ha per tot arreu, el problema és trobar el noi que s'adeqüi a la societat, als cànons establerts per gent superficial que tan sols es guia per una moda estúpida que s'ha de seguir.

Després d'aquest petit incís, vull afegir, que aquesta societat tan sols esborra les empremptes del que vàrem ser, i del que mai tornarem a ser.

Creieu capaç a aquesta societat a canviar? A esborrar tots els estereotips que ha format i deixar enrere les etiquetes que ens ofeguen, que ens destrueixen, perquè tan sols diferencien més a les persones, perquè, vulguin o no, es el que som, es el que serem, es el que mai em deixat de ser.

Es dolent ser diferent? Es dolent voler trencar aquestes etiquetes? No es normal que si tant anhelem aquesta llibertat, l'aconseguim?

Sabeu l'únic problema? No volem canviar aquesta societat, ens acostumem a ella i convivim queixant-nos d'una cosa tan fàcil de resoldre que fins i tot fa mandra aixecar-se per canviar-la.

Vull que entengueu una cosa, tan sols una, vull deixar enrere l'amor, les etiquetes i tot el que comporta i vull dir-vos un secret.

Quan tanqueu els ulls no penseu, deixeu la ment en blanc i somríeu, ja que tan sols el fet d'estar viu ja es un motiu per ser-ho, per ser feliç.