Vols que t'expliqui un secret? Des de que et conec que només somio amb tu, somio a totes hores i no et puc treure del meu cap. Es estrany veritat? Com una persona que gairebé no conec esdevingui tan ràpid un ésser tan important en la meva vida, que la interposi la teva felicitat a la meva, i que fins i tot somrigui quan t'enfades amb mi, però no pots evitar somriure mentre et dono un petó.
No diguis res, abraça'm i no facis cas a les llàgrimes que ara, brollen pel meu rostre, cada una d'elles significa el molt que t'estimo, i la falta que em fas, la necessitat que tinc de tu, i de tot el que porti la teva olor.
M'agrada la manera teva manera de mirar-me i fer que em desfaci cada cop que ho fas, la manera que tens de despertar-me quan el Sol es ben amunt, i les teves mans acaronen la meva esquena nua, i entre somriures em repeteixes que m'estimes, i fas que en aquell moment em senti la noia més afortunada del món, m'agrada tot de tu.
Mai m'he plantejat com seria un dia sense tu, sense el foc que manté encesa la meva vida, sense l'única persona que realment sap com sóc, sense tot el que signifiques per mi.
L'amor, es fugaç, es complicat i molts cops es difícil entendre com esdevenen les coses, com la simplicitat es pot convertir en una revolta mundial de sentiments, i en com una simple rialla pot canviar el teu dia, la teva setmana i fins i tot la teva vida.
S'accelera el teu cor, i deixes de caminar per córrer ben ràpid i llençar-te al buit amb els ulls tapats, i amb la persona que provoca tot això agafada de la mà, i aquest amor es el que et fa volar, el que et manté viu, l'únic capaç de no deixar que t'enfonsis en els pitjors moments.
A vegades, tan sols a vegades em plantejo deixar-ho tot i marxar amb tu, aturar els temps i encendre un món nou, un món en el que sol estiguem tu i jo.
No diguis res, abraça'm i no facis cas a les llàgrimes que ara, brollen pel meu rostre, cada una d'elles significa el molt que t'estimo, i la falta que em fas, la necessitat que tinc de tu, i de tot el que porti la teva olor.
M'agrada la manera teva manera de mirar-me i fer que em desfaci cada cop que ho fas, la manera que tens de despertar-me quan el Sol es ben amunt, i les teves mans acaronen la meva esquena nua, i entre somriures em repeteixes que m'estimes, i fas que en aquell moment em senti la noia més afortunada del món, m'agrada tot de tu.
L'amor, es fugaç, es complicat i molts cops es difícil entendre com esdevenen les coses, com la simplicitat es pot convertir en una revolta mundial de sentiments, i en com una simple rialla pot canviar el teu dia, la teva setmana i fins i tot la teva vida.
S'accelera el teu cor, i deixes de caminar per córrer ben ràpid i llençar-te al buit amb els ulls tapats, i amb la persona que provoca tot això agafada de la mà, i aquest amor es el que et fa volar, el que et manté viu, l'únic capaç de no deixar que t'enfonsis en els pitjors moments.
A vegades, tan sols a vegades em plantejo deixar-ho tot i marxar amb tu, aturar els temps i encendre un món nou, un món en el que sol estiguem tu i jo.
T'estimo, i no me'n canso de repetir-ho, perquè tu ets qui em manté viva.
Magnífic blog, m'encanta!!!!
ResponEliminaUna forta abraçada.