Qui és el món per no deixar-te ser lliure?

Sht! Silenci, escolta't a tu mateix. Respira profund i no pensis en el que t'envolta, no pensis en els teus amics, ni en com aquesta maleïda crisi ens ofega, ni tan sols en aquest govern corrupte, no pensis en el teu futur, ni tampoc en el teu passat, pensa en el present, en tu mateix i en com ha d'influir la teva vida, en com canviar-la per fer-la millor, es teva així que no la deixis en mans d'una altra persona.

Alça el cap i no miris tot el que deixes durant el camí, no pensis que una pedra, pot entorpir les teves passes,  ni que una persona, pot condicionar la teva forma de pensar.

Qui es la societat per obligar-te a fer el que no vols? Qui és el món per no deixar-te ser lliure?

Si, la llibertat resideix en moltíssimes coses, en les més simples, com elegir una faldilla, o en les més complexes, com elegir qui t'ha de representar durant quatre anys, el problema es que ens ho prenem tot de la mateixa manera i no pensem en el molt que influirà aquesta decisió, aquesta elecció en la vida de tots nosaltres.

No volem acceptar i tirar endavant, seguim dia rere dia formant part d'una rutina, d'un pensament, o fins i tot d'una ideologia. No creiem en els nostres pensaments i això ens obliga a creure que el que ens ensenyen es el correcte, tot el que ells idealitzen per a que creguem que tan sols ells poden trobar aquella formula, aquella estabilitat, aquella meta que ells canvien i distorsionen, fent veure que es el millor per a nosaltres.
Som simples titelles en una obra que mai acaba.

Creus que tu mateix controles la teva vida? Creus que podries aturar el món en un segon? Creus que aconseguiràs la felicitat?

Pensem en nosaltres mateixos, en com podem ser els millors i destacar en una societat en la que ara mateix hi ha tantes esquerdes que no podem ni nombrar-la així, cadascú te la seva carcassa, el seu món, aquell "jo" que no deixaran perquè ja es senten bé així, se n'adonen que tan sols importa l'individú, i es deixen guiar per els seus desitjos, esclafant al dèbil, deixant enrere les petjades de tot el que els ha fet mal.

És el moment de viure, de viure amb tu mateix, de no reprimir els nostres pensaments, de tenir opinió pròpia.
No ens em de deixar esclafar pels estereotips, per les modes o la gent que intenta esborrar l'essència de tu mateix.


Avui pot ser el principi o el final de la teva vida, així que cal aprofitar-ho, per un segon aturem els nostres pensaments i escoltem el que el nostre cor ens diu, ja que a vegades necessitem tancar els ulls per veure el que tenim al voltant.