El final d'una etapa només en mostra l'inici d'una altra

I tot es fosc, i te n'adones que estàs sola, que ningú es amb tu, que has de seguir endavant, sigui com sigui.

Hi ha moments en els que la llum sembla haver-se extingit, i que els mal de cap, les pors, els malsons t'acompanyen dia a dia, pas a pas, en cada segon de la teva existència.

Ara, en un racó de la meva habitació, recordo els moment en que vaig ser més feliç, recordo els

somriures, els balls, els petons, aquelles mirades que mataven, les carícies a mitja nit, recordo els teus ulls clucs en la immensitat dels meus llençols i no puc evitar recordar els teus braços rodejant-me, quan la fosca nit semblava no acabar-se mai.

Tot sembla tenir un final, un punt en el que has de seguir endavant, arrencar la fulla dels malsons i començar a escriure un somriure, i crear nous records que t'allunyin de la foscor, de la soledat i dels records de l'ahir, on creies ser feliç... Per que no creus que sempre pots ser una mica més feliç?

De debò penses que la felicitat depèn d'un instant? d'una persona? un objecte? En realitat, la felicitat depèn tan sols d'un mateix, de quines metes i objectius et marques pel demà, i sobretot de com decideixes mirar a la vida, amb els ulls entelats? o simplement amb uns ulls nítids?

No depèn de mi la forma en la que miris a la vida, però tampoc vull que et delectis amb cada problema que tinguis, no vull ni tan sols que hi pensis més de dos cops. Els problemes hi són per solucionar-los. 

Deixar enrere el que ens afecta, solucionar-ho i no pensar-hi més, crec que és el més important en qualsevol persona, i t'ho diu una persona que li és molt difícil oblidar els traumes del passat, els fantasmes de l'ahir que no deixen de perseguir-la i d'ofegar-la quan les nits son fosques i fredes, però sabeu que la diferencia? Simplement el fet de voler fer-ho, d'intentar treure un somriure d'un fet en que voldria fer-se una bola i començar a plorar. És forta i dèbil.

Com és pot explicar això? Doncs perquè sempre té un somriure per aquella persona que ho necessita, i això és el que heu de fer vosaltres. Seguir endavant encara que cregueu que heu arribat al final del precipici, perquè mai és suficient.

Seguim endavant,encara que creguem que és impossible, perqué l'impossible només està a un pas del possible, qui ens diu que no? Perquè la persona que no creu que podràs amb això i molt més, realment no creu en ella mateixa.

Somrieu-li a la vida, perquè no hi ha res més bonic que un somriure, i no cregueu mai que tot ha acabat ja que,

"El final d'una etapa només en mostra l'inici d'una altra."