Deixar enrere tot el que ens fa mal.

I es en aquell moment, quan te n'adones que val la pena parar, tancar els ulls i no tornar a mirar enrere, deixant el passat a un costat i escrivint un futur millor, i si més no, diferent.

Es llavors, en aquell instant quan necessites mes que mai que una mà amiga et sostingui, i et recordi perquè ets allà, i que mai has estat sol, perquè tot el que necessites es al teu costat, ajudant a que tot i ser moments complicats a somriure, a créixer com a persones, a ser una mica millors.

Quan ens posem a pensar en com han canviat les coses, en com han crescut o disminuït cada un dels nostres sentiments envers altres persones, en com canvia tot el que sentim, en com podem odiar tot el que més em estimat, o fins i tot voler oblidar el que t'ha entorpit el viatge i no poder, perquè forma part de tu, es la teva vida.

Potser algun cop podrem tornar a mirar enrere, trobem aquell punt en el que parar i mirar el que has recorregut et servirà per alguna cosa, potser et fa ser millor, potser et fa tornar a ser tu mateix, però fins a aquell precís instant tan sols podem caminar, córrer, deixar enrere tot el que en el passat ens ha fet mal i mirar endavant perquè serà en aquell moment quan te n'adonaràs que les coses mes boniques encara no han passat.

Qui sap, i si en aquell passeig ens em topat amb l'amor de la nostra vida? I si trobem per casualitat allò que després ens fa ser qui em anhelat ser? Pot canviar tot el que t'envolta amb un sol obrir i tancar d'ulls?

Realment crec que ara, es moment de córrer com el vent i arribar ben lluny perquè, si mes no, els problemes no t'atraparan, on tan sols puguis ser feliç.

Pensa. Actua. No creguis que està millor llençar els problemes, si te'n venen afronta'ls perquè no tornin, i no deixis de somiar, de somriure i de creure en món millor.

Tot el que creies dolent, a vegades pot millorar i convertir-se en una de les coses més boniques i significatives de la teva vida. Pot convertir-se en tot el que mai havies pensat.