Gràcies per tot mare.

Després de tot sempre hi ha una persona en la que pots confiar. Sempre hi ha una mà que mai et decebrà. Sempre hi haurà una persona que et coneixerà, i que mai deixarà que et passi res.

Des de que naixem se'ns es atorgat un àngel de la guarda per cuidar-nos i vigilar-nos. Aquest àngel en qüestió ens ensenya a caminar, a parlar, ens ensenyar a ser una persona, i a aprendre tot el que ella sap.
I sabeu que es l'únic que elles volen? Veure'ns somriure, i sentir-se estimades per nosaltres, veure'ns prosperar i que de tant en tant les fem sentir especials.

Veure com ens caiem, com ens aixequem de nou, per poc després tornar a ésser a terra, es de les coses que acostumen a veure aquestes mares, veuen com no els fem cas i per això no deixem de cometre aquest error, i quan ens volem donar compte em de fer el que ella havia dit, ja que des d'un principi sabia que esdevindria perquè ella ja havia passat per aquesta etapa i sap on son els obstacles, sap on caurem.

No volem que tinguin raó perquè pensem que nosaltres som els millors, no volem pensar que algú sapigui més que nosaltres i sobretot no deixa que ens passi res, ja que com he dit abans son els nostres àngels de la guarda.

Quants cops ens n'hem  penedit de dir alguna cosa que la podia ofendre? Quants cops em escridassat a aquesta personeta que ens ha donat la vida? Realment ens n'adonem del molt que ens arriben a estimar?

Ha de ser màgic, i fins i tot estrany sentir aquest amor, aquestes ganes de ser algú per un nounat que encara no ha viscut res però tot es igual ja que es i serà la persona que més estimaràs.

A vegades no ens n'adonem de la importància de la nostre mare, de que no seríem qui som si ella no hagués decidit emprendre aquest viatge amb nosaltres a les espatlles, de lluitar per a sobreviure i sobretot per no enfonsar-se quan tot era complicat, quan fins i tot els somnis li donaven l'espatlla, tan sols per mantenir-nos en vida, per veure'ns créixer, per veure com ens convertim en tot el que elles no van poder ser.

Diuen que els pares se n'adonen del molt que estimen als nounats justament en el primer moment de néixer amb el primer contacte però son les mares les que senten aquells lligams des del moment que se n'adona que aquella vida neix dins seu.

Per molts cops que decebem a una mare, aquesta sempre ens ajuda, u crec que aquest es l'amor més sincer, ja que es l'únic que ho perdona tot, l'únic que no s'esvaeix amb el pas del temps per molts obstacles que es trobin sempre seguiran caminant al nostre costat.


Moltissimes gràcies mare per ésser sempre al meu costat i per estimar-me tot i els defectes. T'estimo.