Cànons de bellesa?

Que et penses, que per ser més intel·ligent es fixaran amb tu? Està clar que no.

La societat es regeix per els cànons que ha establert. Si, es molt miserable, però cert.
Ara mateix, les persones que no complim aquest cànon, som repudiades de aquesta maleïda societat, i fins i tot podem arribar a trobar situacions en les que t'avergonyeixes de ser de la mateixa especie que són ells.

Pensar que tard o d'hora això canviarà i sabeu que? Nosaltres ens aguantarem i deixarem que ens ofeguin aquestes modes passatgeres, deixarem que marquin el nostre dia a dia fent mil i una bogeries per seguir-la, deixant de ser nosaltres mateixos per crear-nos un "jo artificial" que no deixarà que es vegi el millor de nosaltres, i sobretot ens convertirà en éssers que tan sols pensen en una cosa,

Tot i això crec que els pitjors jutges som nosaltres mateixos. Creiem i acceptem el que diu la societat i ens obliguem a ser una còpia més que podem sumar a la llarga llista de gent que s'ha afegit i s'està afegint diariament i no ho deixarà de fer, perquè si més no és com una meta, poder arribar a seguir aquesta tendència per molt complicat que sigui, lluitar pel que vols et costi el que et costi.

Jo n'estic farta i aquest post es una petita reivindicació per lluitar contra aquell "cànon" que fa que moltes persones deixin de ser qui son.

Que ens comencem a fixar en l'interior, en tot el que ara passem per alt, en com una persona que no segueix aquells cànons pot arribar a ser més feliç que tu, perquè fa el que vol, perquè es ell mateix, perquè aconseguirà ser quelcom que tu mai podràs arribar a trobar perquè ni tan sols ho estàs cercant.

Jo ja no puc més, vivim contínuament lligat i ningú diu res, i ara que? Ara que coi succeirà?

Tan sols em queda dir que les coses més boniques es troben en les petites coses, i en el cas de les persones em refereixo a l'interior, en els seus pensaments, en com pot aconseguir trasmetre't tant amb tan sols una mirada, en com el cap i el cor s'uneixen per formar aquest sentiment que et deixa damunt-davall i et fa arribar a trobar la felicitat, aquella felicitat tan cercada i anhelada que fins que no trenquem aquestes barreres no podrem assolir.

A més qui es el que marca aquests estereotips? Quin tipus de ésser superior es creu per a que tinguem que fer total cas a una persona que vol trobar la felicitat a base de fer malbé a la gent.

Així que...
ADÉU CÀNONS, ADÉU ESTEREOTIPS. HOLA GANES DE SER FELIÇ.

 I dit això tan sols vull llençar un crit al vent i cridar ben fort " Tot i els estereotips, jo vull ser feliç em costi el que em costi"