T'estimo.

Vols saber una cosa? Vull arribar a entendre el que sents per mi, vull que cridis al món que m'estimes i ser feliços tots dos junts. Però això no es un conte, es més complicat que una historia narrada i explicada, són sentiments, amor, amistat, complicitat, màgia, nits de bogeria i fins i tot discussions que acaben entre mil carícies i petons.
A vegades és difícil arribar a encendre aquella espurna que algú va apagar
fa molt de temps i ara et sents perduda al veure que aquell noi aparentment encantador et somriu i els seus ulls brillen al veure que els teus el miren a ell.
Costa entendre aquest rebombori de sentiments, aquest gran caos que hi ha en mi, ja que tan sols tu pots fer-me tocar el cel amb tan sols mirar-me.
Vols saber una cosa? Vols saber per què sé que estic bojament enamorada de tu? Perquè durant les fredes nits d'hivern anhelo sentir la teva tendra veu explicant-me qualsevol cosa, i que el teu somriure es desdibuixi entre mil i un petons plens d'amor i passió mentre estic aliena al que succeeix fora d'aquells llençols color rosa pàl•lid.
Potser no som del tot iguals, potser es difícil d'entendre que quan et miro m'introdueixo en un món paral•lel en el que sol existim tu i jo, i tan sols tinc ganes de córrer i refugiar-me en els teus braços mentre m'abraces i hem dius aquell "Tot anirà bé princesa".

Saps que faré? agafar-te de la mà i et portaré ven lluny d'aquí, on tan sols importem tu i jo, on siguem feliços.
Perquè vull que cridis als cuatre vents que m'estimes, i que pugui oblidar-me del món.
Perquè sé que sempre estarem junts. Ara res importa, mentre estem junts tot es possible. Et sento a prop meu, el teu alé es clava en el meu clatell i no puc deixar de somriure.

I que sàpigues que m'encanta quan un dels teus petons em segella la boca, els teus llavis entrellacen els meus i em fan sentir especial, en un nuvol en el que sol existim tu i jo.

Realment mai hauria pensat que una persona em fes sentir tan gran quan el tinc a la meva vora, que em pugui produïr tantíssim, que trenqui totes les meves barreres, i que m'ensenyi a ser feliç.

A la teva vora, tot es màgic, tu ets màgic. Tan sols amb una paraula pots fer que se m'erici la pell, fer-me somriure, fer-me plorar.
M'encanta que m'abracis fort, sentir el teu cor bategar mentre hem mires de reull i somrius, puc tancar els ulls i entendre perquè t'estimo.

Penso en tot el que hem viscut i tot el que ens queda per viure. No poder imaginar-me a la vora de ningú, i sentir-me estúpida al enfadar-me amb tu per qualsevol tonteria fan que entengui aquest rebombori de sentiments que em provoques tan sols amb una mirada, amb un gest, amb una paraula.
saps, hem sento especial en els teus braços, allí puc arribar a palpar la vertadera felicitat.

Realment costa estimar a algú, entregar-li tot el que tens i quedarte nu de sentiments. Poc a poc te n'adones que vas fer bé al entregar-li a aquell noi que sense saber-ho havia arribat fins al mes profund del teu cor, i te l'havia fet bategar com ningú.