El llibre de la vida...

I te n'adones temps després, que les passes que has viscut han quedat impresses en el teu record i no podras fer res per esborrar-les, perquè molt o poc formaran part de tu.

He escrit mil i una pàgines d'un llibre que sembla no tenir final, d'un llibre que la seva trama es tan enrevessada que ni jo, la seva pròpia autora en té un final, ni tal sols sé que esdevindrà en la següent pàgina, perquè aquest llibre del que parlo es la meva vida, son els meus records i les meves passes, i en aquesta vida, en aquest llibre, no hi ha una tecla en la que pugui esborrar un error, sinó que perdurà i això m'ensenya a no caure dos cops en la mateixa pedra.

He viscut mil bogeries, he conegut a persones que m'agradaria tornar a conèixer, perquè així tornaria a sentir pessigolles a l'estòmac, o simplement tornaria a reviure moments que ara anhelo, o simplement tornaria a veure a la gent que he perdut, que ha marxat del meu costat.

Recordo paraules que he escrit, recordo nits sense dormir i aquells ulls clucs de matinada dins del meu llit,

que vaig plasmar en la pàgina dos mil tres-cents vint-i-quatre, escrivint a pols valent que vaig estimar, i vaig sentir.

Totes les pàgines, les arrugades, les estripades, les molles de llàgrimes i fins i tot les perfumades, han fet que trobi un sentit a la meva vida, he deixat l'èssencia que hi ha en mi, en cadascuna de les fulles, en cada record que em anat guardant i ocultant entre molts d'altres. He après a estimar, a no caure i fins i tot a ser valenta, els meus errors m'han ensenyat a seguir endavant i a saltar cada obstacle.

Ara, després de tants fulls escrits, de tants records plasmats en aquest llibre al que he anomenat "VIDA" i que dia a dia m'ajuda a crèixer, me n'adono, me n'estic adonant que el que vull es viure, ballar, sentir, cridar, i jugar, no vull oblidar els primers records, els somriures inocents que amb els anys han desaparegut, i s'han tornat somriures amb foscor, somriures que no son realment somriures.

No vull guardar dins d'un calaix, allò que no m'ha agradat de la meva vida, no vull amagar els plors, i la soledat, vull que estigui alli, perquè així gaudiré més de les petites coses que m'han fet somriure, com aquella petita carta d'amor, o aquella mirada que em va fer tenir un calfred, petites coses que em van fer sentir la persona més gran del món.

Jo seguiré escrivint el meu llibre, sense cesar, i el dia que mori, quedaran impreses milions de pàgines en les que demostraré que vaig tenir una vida plena, en la que vaig lluitar, cridar, plorar, estimar, viatjar i fins i tot vaig tenir temps de somiar.