No em deixis oblidar com em arribat fins aqui
Entre els records i les aventures,
entre les carícies i els teus ulls, i digues-me avui
que m'estimes, i que la freda nit
no s'ha endut l'escalfor de l'ultim cop
quan les nostres mans, dirigien el rumb
d'una vida que semblava no tenir fi,
i en la que els nuvols podiem tocar
fins i tot quan semblava que no podriem arribar
a trobar els somnis que un dia vam deixar escapar.
Els petons furtius a mitjanit,
els llençols estripats entre els dits
i aquell gintonic aigualit
semblava que mai tindria fi,
aquelles ganes de volar,
aquelles ganes de somiar.
Pels carrers de la ciutat encantada
varem córrer de matinada
i la melodia dels nostres cors
va guiar-nos cap a l'horitzó
on va deixar d'existir la paraula finit
i amb una sonora rialla enamorada
vam fer que l'infinit ens invaïs,
mentre la mar ens xiuxiuejava
no l'allunyis del teu costat, i si et sembla extrany
reconeix que l'amor coneix d'eternitat
coneix de l'infinit, de la paraula estimar.
Simplement preciós ...
ResponElimina