Aquell migdia, després de sortir de l'escola, aquelles noies, amigues de tota la vida, parlen de l'estat del facebook d'aquell noi que les torna bojes, totes dues somrient entren al autobús, alienes del que esdevé dins, continuen parlant dels xicots, i de les ganes que tenen de voler ser grans.
Al final d'aquell autobús, un grup de noiets, una mica més grans que elles, comenten de manera despectiva cada noia que passa, i quan veuen a les dues noietes que entren per la porta, comencen a riure fortament.
Aquells nois comencen a parlar despectivament del cos d'una d'elles, cridant tot tipus d'insults, tot rient d'ella i fent-la sentir un drap brut, la noia, entre llàgrima i llàgrima es posa els auriculars i acaba el seu viatge, en el que aquella gent l'ha fet sentir la pitjor persona del món.Qui té dret a riure d'algu? Qui marca els estereotips?
Al veure aquesta escena, veiem en qui ens estem convertint, en com la societat ens corromp i esquinça els sentiments de les joves.
Aquella noia, ha sentit tota la conversa i s'ha sentit malament amb el seu cos,i fins i tot s'ha tingut fàstic, i ha
volgut ser com les models de la televisió, aquelles que tan sols son un sac d'òssos plens de desordres alimentaris.
Les joves d'avui en dia estem sotmeses a una pressió estètica, en que la societat no en pren consciència i ens obliga a ser com algu creu que les persones em de ser.
No em de deixar que ens obliguin a ser com aquells càdavers, em de ser nosaltres mateixes, i ens han de voler per qui som, no per qui creuen que em de ser, han d'estimar el nostre somriure, les nostres paraules, nosaltres, qui som, no un esquelet, ple de complexes perque ja viu per tenir aquell cos 10 i no vol ser res més.
Una noia somrient, es el millor regal que et pot donar la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada