De mil colors

Treu-te les joies, arromanga't la samarreta i lliga't els cabells.
Somriu. Submergeix els teus dits en un dels diferents gots de pintura. Comença a pintar el full, posa-hi mil colors, embruta't i sobretot fes que aquell dibuix prengui vida, que els colors surtin i t'envoltin i mentre tot això esdevé no deixis de imaginar com seria la vida sense aquest colors, i te n'adonaràs de com els trobaries a faltar.
Fes que les teves mans siguin el pinzell que acarona el llenç, que el fa bell, per a que la gent pugui admirar-lo, creu en el que fas i sobretot no deixis de pintar.

Ara, pensa que cada color es un somni, aixi que omple-ho tot de vida, d'il·lusió, pinta-ho tot. En aquest moment pots admirar la teva obra d'art, l'obra d'art que els teus dits han dibuixat, que han pintat per a que quedi d'aquesta manera, quedi d'una forma graciosa, divertida i sobretot plena.
Pots dir que la teva vida es plena? Per què no podem ser com aquell llenç? Que es el que ens separa d'això?

Pinta per cada record, per cada somriure, per cada petó robat, per cada vint-i-tres d'abril, per cada paraula , en definitiva, per tot el que sóc.
Aquells colors, s'uniran i s'entrellaçaran teixint un dibuix abstracte en el que reflectirà tots i cada un dels moments de la teva vida, o si més no, de tot el que esperes d'ella.Espero que el negre no enfosqueixi aquest dibuix, aquesta obra d'art plena de la sinceritat dels teus dits, de la coherència del teu cap i de la bogeria del teu cor, i vull pensar que aquest petit gran dibuix tindrà un gran significat en les vostres vides, ja que son una part de vosaltres, son una part de mi.
Colors. Ditades. Ganes de tornar a ser un infant. Ganes de deixar tots els temors a ser grans a continuar caminant deixant enrere tot el que abans ens havia fet molt feliços i ara, tan sols son simples records que no pots fer res més que recordar-los.

Es bonic poder recordar que en un passat vas lluitar per ser el que volies ser, que la teva meta fos arribar a tocar els núvols amb les mans, poder tancar els ulls i no sentir aquella angoixa de no saber si estàs fent el correcte, perquè quan vas començar a exigir-te uns objectius, ningú entenia les teves aspiracions, voler créixer com a persona i ara, ets tu, el que pots  evolucionar i aconseguir la meta que et vas proposar ja fa molts anys.

Els colors donen vida, i aquesta vida la vull viure a la meva manera, esborrant els errors i re nombrant les tristeses, per a que siguin una mica més suportables i no ens pesin en la consciencia, ja que la motxilla pesa molt i no cal emplenar-la més.
No deixis que aquesta "motxilla" t'enfonsi i no et deixi prosperar, enretira'n tot el que et destorba i sigues feliç, perquè tan sols viuràs un cop i quan passi el tren, quan s'esvaeixi la possibilitat de viure, d'existir de la manera que vols, ja no podràs tornar enrere per canviar el que has fet malament, i tan sols et quedaran simples moments en que segur que t'hagués agradat arriscar-ho tot i llençar-te, ja que a vegades el millor t'espera a baix.
Que pots perdre si t'hi llences? En quin moment em dit que està prohibit arriscar-se per se feliç? Quants cops podrem reviure un moment?


Així que, somia, lluita i somriu ja que són les claus per viure, per viure el moment, per aconseguir recordar en qui ens em convertit després de tants anys, i sobretot per oblidar tot el que ens fa por.