Impossible..? No, molt millor improbable.

Tots em somiat algun cop en aconseguir un impossible, un somni que potser mai podrem realitzar i que es quedarà en això, un simple somni que amb el pas del temps s'esvairà, s'esborrarà.
Imaginar que tot el que t'envolta sigui com tu desitges, que no faci falta res ni ningú per motivar-te, ja que la vida ho farà, ja que no necessitaràs res més que la motivació de viure dia a dia en el lloc desitjat.
Seria el nostre somni viure en un lloc paradisíac, perfecte? O ens avorriríem? Tot seria com ara desitgem?

Tots en la vida tenim uns objectius, unes metes que aconseguir, i això es el que ara per ara ens mou, potser per canviar el món, o simplement per sentir-nos especials en aquest món gegant que ens ofega, però tot això ens fa millorar, i prosperar i sigui com sigui volent còrrer en aquest camí on t'esclafen si no fas les passes necessàries, on tot sembla anar massa despresa, on res importa si no vas tan ràpid com el vent que acarona lleugerament el teu rostre mentre intentes no ser superat, ser el millor i no deixar de lluitar.

En aquest moment, vull pensar que les coses no poden ser impossibles, sinó que són improbables, perquè si fos impossible no s'hagués descobert, i si més no, necessitem creure que hi ha una possibilitat entre un milió de que allò que et fa sentir millor, que aquella possibilitat en alguns moments pugui ser el que salvi una vida, el que faci somriure a la gent que t'envolta, el que enamori a la persona que t'agrada, el que faci que aconsegueixis els teus objectius, el teu futur, les teves ganes de seguir caminant.

Ara tan sols ens queda esperar la mínima oportunitat per llençar-nos a la piscina, per voler continuar existint, per ser millors, per oblidar que ens a portat fins aquí i entendre que el futur es a les teves mans i has d'agafar el camí que et porti on està allò que desitges, allò que anheles i sobretot que et canviarà la vida.

Ara passi el que passi no et penedeixis d'haver continuat caminant, d'haver volgut prosperar, ser una mica millor, i no deixar-te endur per tot el que t'atemoreix, i sobretot per haver sigut tan fort, es igual que succeeixi desprès perquè això significa que tu has guiat la teva vida, i l'has portat pel camí que t'ha semblat més convenient i aquest t'ha fet viure, encara que a vegades sigui erroni, perquè gràcies als errors serem qui volem ser.

Jo, sense seguir l'exemple us diré que lluiteu per això, perquè a vegades es pot fer realitat el que somieu, i encara que no sigui sempre, heu de seguir el vostre camí, que és l'únic que us portarà a la meta.

Voleu que us doni un consell? Llenceu-vos, no perdeu l'oportunitat de marxar ben lluny d'on sou ara, no perdeu l'oportunitat de somiar, de recordar cada moment en el que heu somrigut i llenceu-vos a la piscina ara que està plena, i sigueu tan feliços com pugueu, perquè d'oportunitats com aquestes, poder ser feliços, tan sols apareix un cop a la vida, i si en perds l'oportunitat, te'n penediràs tota la vida.

Troba l'estrella que t'ha portat on ets ara i segueix el seu camí, potser aquesta es la que et durà on els somnis es fan realitat, no tinguis mai por de tirar endavant de agafar aquell tren que et portarà a la felicitat, perquè crec que es el millor que et succeirà.