Tots anhelem sentir això, no deixar de somriure, sentir-se bé amb un mateix, poder dir tot el que vulguis sense por al que esdevindrà desprès, sentir-te lliure, realitzar els teus somnis, i fins i tot trobar l'amor.
Es improbable que trobis la felicitat absoluta, que trobis aquella escapada que encara ningú a trobat i que fins i tot s'ha arribat a buscar la formula d'aquesta per aconseguir d'alguna manera, deixar de plorar, deixar de sentir-nos sols, no sentir temor cap als canvis, retornar als vells moments en definitiva deixar enrere tot el que ens atemoreix, tot allò a lo que tenim por, tot el que ens enutja.
A vegades atribuïm aquesta felicitat a la religió, a les creences, a tot el que això engloba. Tots em pensat algun cop que quelcom ens està vigilant, ens està protegint, ens està ajudant a trobar aquella felicitat anhelada.
Hi ha milers de creences, de religions, de persones que diuen ser els salvadors, aquells que ens duran a la salvació o simplement que ens ajudaran a no perdre tot el que ara tenim, una vida, uns amics, un amor impossible al que vols arribar a enamorar, o simplement aquells somni que vols realitzar sigui com sigui, amb o sense ajuda per arribar a la seva felicitat personal.
Pot ser tot una gran mentida? Existeix de veritat la felicitat absoluta? La trobarem algun cop? Tindrà raó alguna d'aquestes religions?
Ara mateix la pluja no deixa de caure, aliena al que està succeint en la meva ment, tot el que estic pensant, reflexionat i estic arribant a la conclusió que la felicitat està en les petites coses.
En el somriure d'un nounat, en aconseguir el que et proposes, en arribar a la meta, en poder parlar amb aquella persona que tant t'ha marcat, un petó en el moment indicat... Tot el que algun cop em somiat, o simplement un t'estimo, en el moment indicat, un gràcies quan fa falta i un que bonica estàs, al veure caure una llàgrima d'una noia.
Quan et poses a pensar en tot el que ens treu un somriure es impossible arribar a saber tot el que ens fa una mica més feliços, més nosaltres.
A vegades, la felicitat se'ns escapa de les mans, es desfà entre el nostre orgull i deixa un regust amarg, ple de dolor, on el perdó no ha pogut fer res, on tot es trist i recordes que en un instant de la teva vida vas aconseguir somriure, i al recordar-ho una lleu melangia et recorre el cos, i vols tornar a ser qui eres, vols deixar enrere tot el que t'envolta, vols tornar a començar, vols... Vols recuperar la teva vida.
A vegades, me n'adono de com han canviat les coses, com ens em convertit en éssers materialistes, éssers que no en tenen prou amb un somriure, amb un somni complert, amb una paraula maca o tan sols amb un petó, i m'entren ganes de fugir d'això i de trobar un lloc on si que tingui la importància que es mereix.
La felicitat es on menys t'ho esperis, i la pots trobar amb qualsevol persona.
Quan et poses a pensar en tot el que ens treu un somriure es impossible arribar a saber tot el que ens fa una mica més feliços, més nosaltres.
A vegades, la felicitat se'ns escapa de les mans, es desfà entre el nostre orgull i deixa un regust amarg, ple de dolor, on el perdó no ha pogut fer res, on tot es trist i recordes que en un instant de la teva vida vas aconseguir somriure, i al recordar-ho una lleu melangia et recorre el cos, i vols tornar a ser qui eres, vols deixar enrere tot el que t'envolta, vols tornar a començar, vols... Vols recuperar la teva vida.
A vegades, me n'adono de com han canviat les coses, com ens em convertit en éssers materialistes, éssers que no en tenen prou amb un somriure, amb un somni complert, amb una paraula maca o tan sols amb un petó, i m'entren ganes de fugir d'això i de trobar un lloc on si que tingui la importància que es mereix.
La felicitat es on menys t'ho esperis, i la pots trobar amb qualsevol persona.
Ara mateix tan sols en queda això, bé... També ens queda la màgia, les ganes de tornar a somiar, la il·lusió de voler crear un somriure, fer una mica més feliç a la gent que t'envolta i voler prosperar,
Tan sols queda que ens ajudem els uns als altres, que ens treguem aquest somriure que tant agrada, que tan bé ens fa sentir i que no sentim por de fer-ho, de voler ser feliços, perquè la felicitat és això, voler trobar-la, no deixar de somiar, no deixar de creure que algun cop no ens caldrà cap motivació per ser-ho, per trobar el que fa anys que estem buscant, LA FELICITAT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada