No vull morir sense haver viscut.

He mort. Vaig morir amb les teves mentides, amb les teves ganes de marxar del meu costat, i et vas endur  la meva vida, tot el que era jo, Et vas endur la meva felicitat.

No puc tirar endavant. Tinc por de donar una maleïda passa sola, de caure en l'intent, de no poder-me aixecar quan tothom estigui caminant, quan tots estiguin prosperant.

Ara mateix no tinc cap motiu per continuar, per seguir lluitant, per el que seguir existint, tan sols em queda el dolç record dels vells moments en que tu i jo estàvem junts, érem feliços, érem un.
No sé qui sóc, qui vull ser, que puc esperar de la vida, si ja no tinc vida? Com m'he de sentir si ja no tindré l'única flama que mai s'extinguia? Què passarà amb mi, si ja no et tinc per il·luminar el meu camí? On aniran a parar tots els petons, totes les carícies i les ganes d'estimar-me?
Pensava que tot el que estàvem vivint era una senyal del destí, significaria un per sempre,  o simplement un fins aviat, però mai hagués volgut que acabés amb un adéu, no ho mereixíem, no volia deixar de sentir aquell pessigolleig a l'estomac, aquelles ganes de viure plegats història de conte que vàrem deixar a mitges aquella nit de Nadal, vora el foc.
Aquella nit va deixar de tenir sentit per mi, vaig deixar de creure en tot aquell maleit vint-i-cinc de desembre, mentre la neu acaronava les galtes de milers de nens que inquiets per allò que queia del cel, i volien tocar-ho, i sentir la màgia que la neu en sí portava.
Negra nit. Tot em recorda a tu. Els malsons son constants, ni tan sols el meu inconscient vol deixar d'imaginar una vida, en la que el meu sol fos la llum que desprenien els teus ulls i que els clotets  de les teves galtes es deixessin veure mentre et feia somriure per qualsevol tonteria.
Si us plau torna amb mi, fes que revisqui entre les cendres, no em deixis morir en vida, perquè sense tu, no val la pena seguir existint.
Vaig voler protegir-te, tenia por de que algú descobrís la joia que tenia en aquell moment i que trobessis algú que et fes sentir mes que jo.
La por no em deixava gaudir tot el que hagués desitjat viure, però era igual, era amb tu, m'havies elegit entre un milió de noies maques i vas decidir fer-me feliç, perquè segons tu era especial, era única.
Llàgrimes. Impotència. Ganes de voler deixar de respirar.
Ets la meva vida, bé... ara ja no et res. La meva vida es va esfumar, i jo em vaig quedar de braços creuats, i no vaig voler acceptar la realitat.
Vas marxar. Vas deixar-me sola. I no vas voler donar-me cap motiu per el que seguir vivint, tan sols aquell simple "Adéu" que tan vaig meditar.
No puc més. Necessito escapar. Necessito reviure. Necessito tornar a ser jo, deixar de ser aquell "tu i jo" que tan feliç em va fer, que ara, tan estic anhelant.
Vull tornar a sentir. Encara que no pugui, desitjo deixar de plorar per un instant, i recordar algun dels petits plaers de la vida, quelcom que em faci tornar a vibrar, i que aconsegueixi així poder trobar el "swing" que em falta,  aquell pessig de felicitat que tant trobo a faltar.
Deixa'm ser lliure. Torna amb mi i fes que la meva vida torni a trobar un nord, un motiu per el que cridar, saltar i sobretot ser feliç.
Ara mateix vull deixar de ser jo, i admiro a la gent que no sent res, que viu sense enamorar-se i pot ser feliç, i pot continuar existint, que no s'emociona al escoltar aquella cançó que a mi em posa els pèls de punta, i sobretot que no te por, si, que te por a viure, a existir sense res per recolzar-se, sense ningú.
Ara, ja no puc fer res per a que tornis. Tan sols em queda el teu  vague record, i assolir el somni que vàrem començar plegats.
Has marxat. No tornaràs i jo necessito aconseguir l'únic objectiu que encara no he assolit, Seré feliç sense tu, sense res, tan sols per mi mateixa així que deixaré de pensar i reviuré jo sola, sense tu, costi el que costi, i ho faré, perquè no vull morir sense haver viscut.