Com pot una cançó entendre perfectament el teu estat anímic? Com pot entendre el que et passa en cada situació de la teva vida?
Tot i que vull canviar-la no puc, es impossible, alguna cosa em reté i sé realment que és. Son els records que m'uneixen a tu, que impedeixen que esborri de la meva memòria el so d'aquella melodia, el so que em produeix el meu cor quan encara ets al meu costat.
Hi ha cançons per tot. fins i tot per crear nous moments, nous records, noves experiències i aquestes cançons son les que vols que t'acompanyin, ja que et fan feliç, ja et transporten a moments que realment t'han fet somiar.
En canvi n'hi han d'altres que et porten records melancòlics, moments que vols oblidar, però que per sort o per desgràcia formen part de tu, i son les que ara, potser et fan plorar, però avant temps et van provocar el somriure més sincer que els teus llavis havien dibuixat.
Cançons que et parlen sobre l'amor, sobre les ganes de marxar i trobar al teu príncep, i trobar el que et fa feliç.
Aquestes cançons, són les que poc o molt et fan pensar que hi ha una possibilitat per aconseguir el que desitgen, et donen l'esperança que tan necessites i que saps que encara que no existeixin aquests amors, creus en ells i segueixes esperant trobar aquell príncep, que ara mateix era una granota i tan sols seria necessari trobar l'amor, trobar el que el fa feliç, per a que evolucioni i no deixi mai d'estar al teu costat.
Son simples il·lusions pensar que tot això pugui existir? Estem fets per contar possibilitats?
Aquesta música, la que sona en aquest moment, es la màgia que desprenen els records, aquell peto que va segellar el final de la primavera, aquell somriure tímid entre milers de persones, aquelles estrelles que van ser testimonis dels nostres desitjos, de les nostres pors, del molt que t'estimo, i de les poques coses que saps, ja que sinó no deixaries perdre l'oportunitat d'ésser al meu costat, de ser qui vols i de que cada dia et desperti la melodia que porta el meu cor, la que faria que el teu somriure no deixés de brillar.
Ara mateix sóc aquí escrivint amb música. La nostra cançó.La que tu, una nit d'hivern em vas ensenyar quan encara les volves de neu eren presents en les nostres vides, quan la boira s'enduia tot el que vaig sentir per tu, tot el que encara em fas sentir.
El teus ulls admiraven en qui m'havia convertit, en tot el que t'havia intentat ajudar, volia canviar el món per tu, per que creia que podia fer-te canviar d'opció, que tenies por d'apropar-te massa a mi, però que algun cop ho faries....
Sento ganes de cridar, aquesta cançó tan sols em fa plorar, perquè va significar quelcom en la nostra vida,
perquè aquella cançó em va recordar que tenia que lluitar per tu, que tenia que fer-ho pel nostre amor, pel molt que t'estimava i pel molt que ho segueixo fent
Ara s'ha acabat i aquesta segueix sent una de les meves cançons preferides. Saps per què? Perquè encara que plori, que hagi fallat, segueixo sentint el mateix per tu, encara que no et digui res, encara que t'hagis convertit en un complert desconegut, ja que ara mateix no signifiqui absolutament res en la teva vida i no vulguis saber-ne res de la meva, ets i sempre seràs la persona que m'ha ensenyat a estimar.
Així que, gràcies. Si, gràcies per ensenyar-me a estimar, a somriure, i a plorar quan ho necessiti, ja que, aquestes llàgrimes tard o d'hora curaran les ferides que vas deixar durant la teva escapada, i la música, sobretot la nostra cançó, seran les meves acompanyants en aquest tram, on tu vas desaparèixer i em vas deixar sola, en aquell moment en que vaig deixar de tenir un significat per tu, i vas allunyar-te de tot el que et recordava a mi.
En canvi n'hi han d'altres que et porten records melancòlics, moments que vols oblidar, però que per sort o per desgràcia formen part de tu, i son les que ara, potser et fan plorar, però avant temps et van provocar el somriure més sincer que els teus llavis havien dibuixat.
Aquestes cançons, són les que poc o molt et fan pensar que hi ha una possibilitat per aconseguir el que desitgen, et donen l'esperança que tan necessites i que saps que encara que no existeixin aquests amors, creus en ells i segueixes esperant trobar aquell príncep, que ara mateix era una granota i tan sols seria necessari trobar l'amor, trobar el que el fa feliç, per a que evolucioni i no deixi mai d'estar al teu costat.
Son simples il·lusions pensar que tot això pugui existir? Estem fets per contar possibilitats?
Aquesta música, la que sona en aquest moment, es la màgia que desprenen els records, aquell peto que va segellar el final de la primavera, aquell somriure tímid entre milers de persones, aquelles estrelles que van ser testimonis dels nostres desitjos, de les nostres pors, del molt que t'estimo, i de les poques coses que saps, ja que sinó no deixaries perdre l'oportunitat d'ésser al meu costat, de ser qui vols i de que cada dia et desperti la melodia que porta el meu cor, la que faria que el teu somriure no deixés de brillar.
Ara mateix sóc aquí escrivint amb música. La nostra cançó.La que tu, una nit d'hivern em vas ensenyar quan encara les volves de neu eren presents en les nostres vides, quan la boira s'enduia tot el que vaig sentir per tu, tot el que encara em fas sentir.
Sento ganes de cridar, aquesta cançó tan sols em fa plorar, perquè va significar quelcom en la nostra vida,
perquè aquella cançó em va recordar que tenia que lluitar per tu, que tenia que fer-ho pel nostre amor, pel molt que t'estimava i pel molt que ho segueixo fent
Ara s'ha acabat i aquesta segueix sent una de les meves cançons preferides. Saps per què? Perquè encara que plori, que hagi fallat, segueixo sentint el mateix per tu, encara que no et digui res, encara que t'hagis convertit en un complert desconegut, ja que ara mateix no signifiqui absolutament res en la teva vida i no vulguis saber-ne res de la meva, ets i sempre seràs la persona que m'ha ensenyat a estimar.
Així que, gràcies. Si, gràcies per ensenyar-me a estimar, a somriure, i a plorar quan ho necessiti, ja que, aquestes llàgrimes tard o d'hora curaran les ferides que vas deixar durant la teva escapada, i la música, sobretot la nostra cançó, seran les meves acompanyants en aquest tram, on tu vas desaparèixer i em vas deixar sola, en aquell moment en que vaig deixar de tenir un significat per tu, i vas allunyar-te de tot el que et recordava a mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada