Pensaments.

Avui es podria dir que estic indignada, però realment no és així. Estic decebuda per l'ambient que m'envolta, per com ha canviat tot el que abans era una delícia, era el que ara ja no és.
També ho estic amb mi mateixa, ja que no vaig saber escollir, ja que tot el que m'envolta te la teva olor.
Sento que has canviat que tot es estrany i que si, que t'has allunyat del meu costat, i sé segur que no hi voldràs tornar.
La meva pregunta és... Te l'estimes? Podràs sentir per ella aquelles papallones a l'estomac que un cop vas sentir per mi?
Les llàgrimes brollen per la meva cara. Encara no puc creure el que esdevé en la meva vida, no puc creure que mai més seràs amb mi, i m'estimaràs ni em donaràs petons, ni m'abraçaràs tan sols em diràs adéu i no em voldràs veure mai més.
T'estimo i no sé quant temps podré fer-ho, ja que sense tu no sóc res, tan sols tinc un cos sense ànima que vagabundeja entre les persones en busca de la persona que la tornarà a la vida, aquella mitja taronja que tan necessito.
En poc temps no recordaràs ni el meu nom. No recordaràs tot el que he fet per tu, ni els somnis que tots dos vàrem teixir entre milers de records en els que somriure era l'única regla, l'única norma que et retenia i que et duia al seu costat, on la teva felicitat es completava.
Mai oblidaré els teus ulls, tot el que signifiques en la meva vida, tan sols t'he de dir que jo sempre estaré al teu costat, i que passi el que passi estaré al teu costat, tot i que no sé si de la mateixa manera.
I recorda que van ser els teus llavis els que van pronunciar aquell "Tu i jo a tres metres sobre el cel" i poc després van segellar-los i em vaig sentir la noia més afortunada del món.
Portava una vena als ulls, i aquesta no em deixava veure la realitat, i vaig viure enganyada el temps que vaig estar enamorada de tu.
Tot i que encara ho estic, ho nego, m'ho nego diàriament perquè tu tens una vida, tens una parella has passat fulla i l'has escrit al costat d'una altra persona i jo segueixo escrivint el teu nom en els petits espais del full ja ple de ratlles, de lletres i de sentiments engarjolats en el meu cor i sé que a partir d'ara no sortiran més,


Moltissimes felicitats i recorda, la persona que t'estimava segueix plorant perquè t'ha perdut, perquè no l'has elegit i no has valorat tot el que ha fet per tu.