Persones que aparentment son tot el que esperaves, et fan somriure, et fan creure que hi haurà un futur al seu costat, que mai t'abandonaran, que sempre hi seran.
Qui pot dir que aquells amics duraran per sempre? O tenen data de caducitat?
Pots considerar amic, a aquella persona que en algun moment de la teva vida, en aquell instant que tan malament ho vas passar va esser al teu costat, també pots arribar a la conclusió que un amic ha d'estar a la teva vora un cert temps, o simplement que et conegui i pugui arribar a saber quins son els teus temors.
Jo personalment crec que es una petita barreja de tot, però no sabria realment com definir a un amic, definir aquesta paraula que aparentment es tan simple, tan senzilla, però que si aprofundeixes en ella pot arribar a ser tan complicada, i a vegades tan falsa i sense cap tipus de significat.
És fàcil conèixer gent, trobar qualsevol excusa per parlar amb aquella persona desconeguda, que sembla molt simpàtica i que connecteu tan sols conèixer-vos i realment et sents diferent, millor, sabent que potser ella també ho sent, també sent la necessitat de conèixer-te, ja que teniu més coses en comú de les que creieu, mes coses que faran que aquella amistat perduri, si més no perquè sabeu com es sent l'altra persona, ja que es sent com tu.
Es estrany veritat? com una persona pot conèixer-te tant que fins i tot t'atemoreix que algun cop "caduqui" aquesta amistat, que pugui esdevindré quelcom que trenqui aquests nusos, que faci desaparèixer el que tant us va costat de començar, i d'enfortir.
Tot i que hi ha "amics" que et destrueixen, amics que penses que t'estan ajudant i es tot el contrari, et fan mal, els agrada veure't totalment destrossat, i s'enforteix veient com desapareixes, i acabes sent res.
Dels últims n'estem rodejats contínuament, els ajudes, t'il·lusiones pensant que tot va bé que aquella persona no et pot perjudicar i quan menys t'ho esperes et clava el punyal de la mentida.
Com es pot confiar en algú després de tot el que això comporta? I si mai trobem cap amic de veritat?
Els amics de veritat es poden comptar amb els dits d'una mà, i son aquells que passen desapercebuts, que son en el teu dia a dia, reflexionant al teu costat, somrient, sent tot el que mai haguessis imaginat, i quan te n'adones et sents afortunat de tenir una persona com aquella a la que mai li havies mostrat una atenció especial, en aquell precís instant desitges que els amics no vinguin amb aquella data de caducitat, que siguin per sempre i que aquella persona segueixi estant al teu costat, perquè sents que has perdut el temps no estant dia a dia al seu costat i necessites el major temps possible per recompensar-la per tot el que ha fet per tu.
Tanca els ulls. Pensa en tota la gent que t'envolta. Obra els ulls i mira al teu voltant. Torna'ls a tancar i mentre ho fas pensa a qui vols realment a la teva vora, qui vols que estigui al teu costat passi el que passi, a qui vols contar-li com et va el dia, que et preocupa, que t'atemoreix, i en obrir-los un altre cop te n'adonaràs de qui realment estarà a la teva vora quan tot això esdevingui, quan tinguis algun temor, quan necessitis plorar, o simplement quan no vulguis estar sola, tindràs als amics de veritat, als que estan ara, els que has pensat en tancar els ulls, ara està al teu costat, procurant que tot el que t'envolta sigui mes plaent que tot el que has viscut amb un d'aquells "amics" que avant temps et van clavar el punyal, et van ferir, i ara el temps està curant amb els amics que t'envolten i no et deixaran.
Tan sols voldria donar les gràcies als amics sincers, als que farien qualsevol cosa per treure un somriure al seu amic, i que la seva meta es fer somriure a les persones que te a la vora i sobretot aquells que no deixen que el seu amic caigui en qualsevol parany que li depara el destí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada