L'amor de la meva vida.

Quants cops em pensat en la nostra parella ideal? Quants cops em somiat amb aquest o aquesta?

Estem en una societat on l'aparença es el que més importa, on deixem enrere l'important d'aquestes, els sentiments i ens convertim en mers humans artificials als que no els importa res que no sigui la perfecció.

A vegades anhelo els anys passats, on tan sols importaven els sentiments, on no hi havien tants prejudicis, on... On la bellesa no consistia en ser una noia prima i plena de maquillatge, on tenien clar el que volien, el que desitjaven, tot l'important.

Nois i noies ideals amb els que somiem dia i nit. Aquests poden ser famosos, gent que no coneixes de res, o simplement aquell millor amic al que mai t'has atrevit a dirigir la paraula per por a la resposta negativa a aquell "NO" que et destrossaria el cos, que et faria desaparèixer.

Ens imaginem mil i un cops com seria la nostra vida amb aquell ideal a la vora, amb aquella persona que t'ha facilitat la vida, que t'ha ajudat i que t'ha fet somriure mes d'un cop.

Ara mateix, ningú te clara la paraula amor, que comporta aquesta paraula, tot el que ens fa sentir, em oblidat tot el que mai havíem tingut que oblidar.

Abans teniem una excusa per la que seguir existint, una noia o un noi que ens portava bojos i que feiem les mil i una per aconseguir la nostra meta, el nostre amor, ara... tan sols es busca, i no esdevé res si no aconsegueixes aquell amor, perquè realment no t'ha robat el cor i no se l'ha endut.

Idealitzem una persona comercial, sense importar-nos els sentiments, com ens pot influir, com ens pot ajudar....

Res importa, tan sols que ens satisfaci sexualment i poc més, no importen els somnis, les ganes de voler una vida al seu costat, un sopar romàntic, que la llum de les veles il·lumini el vostre amor, que tot acabi esdevenint el conte que algun cop vareu somiar.

Vull arribar a pensar que avui en dia, algú més pensa això, pensa en l'amor verdader, pensa en els somnis, en l'ideal d'home que no tan sols sigui un cos, que sigui tot el que tu necessitis, i sobretot que encara siguem a temps d'estimar, i no tinguem por a fer-ho, per si l'altra persona no creu en això.

Lluitar. Estimar. Somiar. Pensar. Creure. 

Tot i que a vegades aquells ideals dels que ens enamorem siguin impossibles, podem arribar a oblidar-los, perquè fins ara no sabem el que significa estimar, tan sols ens encapritxem de la persona que creiem que ens canviarà la vida, que la millorarà i que fins i tot pensem que algun cop estarà al nostre costat sempre....

Sembla irreal pensar com han canviat les coses...

Tot i que jo segueixo pensant en que algun cop el meu príncep blau em segrestarà i em portarà al seu costat i serem feliços sempre, i no deixaré que res ens separi, perquè en aquell moment, quan el meu príncep, sigui qui sigui, sentiré l'amor, allò del que tants parlen i tan pocs saben, aquell sentiment amagat, aquell somni entre milers de malsons, aquella persona que m'entengui, que sapigui quan realment necessito aquell amor, i en aquell moment, en aquell instant, quan senti els seus llavis amb els meus i tanqui els ulls sentiré que aquell si que es el meu home ideal, que és l'home de la meva vida.