Aquelles persones, son els músics, els que fan una mica més amè el teu dia a dia, i aquelles cançons, son les que dia a dia t'entenen i fan que somriguis, ploris o simplement et facin vibrar i sentir la màgia que avant temps vas descobrir.
Aquells que es converteixen en els teus idols, en els teus referents, en tot el que tu desitges, i esperes del teu noi o noia ideal, o simplement a la persona que vols arribar a aspirar, o simplement vols acaronar, i saber-ne tot d'aquella persona perquè realment son les persones a les que aprecies, per, si més no aproximar-te a ell i que formi part de la teva vida.
Hi ha gent que no té aquesta sort, que no pot conèixer les persones que els motiven, que et fan somiar, altres en canvi els tenen al seu abast, poden fins i tot parlar amb ells, i en algun moment podrien fins i tot arribar-se a considerar amics.
Poden ser adorables, simpàtics, sincers, tot semblava el somni del que no volies despertar, aquell que somiaves totes les nits.
Jo crec que els idols, son persones que t'ajuden, i fins i tot et poden arribar a sorprendre i et treuen els somriures més sincers que hagis pogut imaginar.
Et fan somriure, et fan somiar desperta i fins i tot encara que pugui semblar impossible et poden arribar a enamorar, fins al punt de molestar-lo dia a dia , de no poder viure sense fer-lo somriure, sense que t'expliqui tot el que fa durant el dia, tot el que en aquell moment es converteix en la TEVA vida.
Es molt estrany llegir això sense sentir-ho, sense adonar-te'n que tot això pot existir, que la seva veu es la que guia el teu camí i ets capaç de fer qualsevol bogeria per ell o ella, i tan sols necessites el seu calor, els seus braços per sentir-te bé, però entens que si no els busques en els teus somnis mai els trobaràs, perquè mai elegirà a la noia qualsevol que s'enamorava dia a dia del seu somriure i d'aquells ullets clucs que feien que el seu estomac dónes un tomb mentre mil papallones es bellugaven entre la suau melodia que escoltava en un cada un dels concerts que anava.Així que a moltes noies els queda somiar, somiar despertes, perquè saben que aquell idol, mai les despertarà amb mil petons, perquè el seu petit somni mai es complirà i tard o d'hora tot aquell amor, i aquella màgia es convertiran en un dolor continu que farà desfer fins al punt de desaparèixer a la persona que està sentint això.
Però això es el que esdevé quan t'enamores d'un impossible, de l´única persona que no aconseguiràs mai, ja que mai es fixaria amb la persona corrent que camina sola pels carrers de la ciutat, mentre en el seu reproductor sona el CD del seu grup preferit sona d'una manera energètica mentre tan sols pots estar pensant en els seus petons, les seves mans o simplement lo meravellós que es amb tu.
Son simples il·lusions d'adolescent o tan sols els deliris d'una noia enamorada de la lluna, enamorada de la persona que l'ha ensenyat a viure, a ser feliç
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada