Estaré al teu costat, algun dia...

M’agradaria despertar i trobar-te a la meva vora, que aquell so del despertador, s’amenitzés amb una carícia, amb un petó i amb un “Bon dia princesa”.

T'he de confessar que mai m’ha agradat la soledat, despertar amb aquell maleït so  i que en obrir els ulls no hi hagi res, tan sols aquella solitud, sentir-se com d’un altre planeta, on ets tu tot sol, sense res, sense ningú.

Les carícies son les paraules de l’ànima, en cada gest pots saber el que sent la persona que executa aquell moviment. La manera en la que t’acarona la mà, el moviment que fa al besar els teus llavis amb la cura que té al tocar cada part del teu cos i se m'eriça la pell tan sols de pensar-ho, sentir aquella carícia tímida quan no feia ni cinc minuts que dormia, i que t’agraïa amb un somriure i poc a poc t’endormiscaves i jo queia en els teus braços abatuda, i aquell cansament es convertia en la major satisfacció al sentir la teva respiració colpejant el meu clatell.

Aquella habitació plena de records m’entristeix. Tan sols vens els caps de setmana, el teu cansament i els nervis destrossen la nostra relació, no puc deixar de pensar en els moments que tots dos em viscut, els moments en que no et separaves de mi.

Et perdre, i no vull, ho sento en cada passa que dones, en cada t'estimo oblidat, i saps el pitjor? No puc canviar el destí, aquell que un cop ens va unir i ara poc a poc ens està separant, està desfent el que un cop va ser tan fort i estava tan unit, el que un cop vam construir tu i jo.
Abans, com si hagués passat una eternitat i tan sols han passat mesos, mesos intensos, mesos en que tu i jo cantàvem la melodia de la nostra vida, narràvem els nostres sentiments i sobretot no deixàvem que res ens distanciés, no com ara, que tu ets una altra persona, has passat el full en que hi havien mil i una caricatures, ratlles i cors, que simbolitzaven el nostre amor, les nostres ganes de viure, de viure bojament.

Quant t'estimo, i la distancia no em deixa demostrar-ho.
Sempre em sigut un, i ara tu ets a tantissims quilometres, i jo, sola, tan sols faig que donar voltes dins del llit en el que mesos abans havíem fet l'amor salvatgement, i ara tan sols es un record més, d'aquells que t'arrenquen l'ànima de manera que te n'adones de com de difícil es estimar.

No tornaràs, o passarà molt temps fins que torni a veure aquelles galtones plenes de vida, aquells llavis que em feien tornar boja o aquells peuets que em trobava en les nits fredes d'hivern entre els llençols i mil carícies que venien a continuació i al final tot això desembocava en mil i una rialles en les que tan sols volíem simbolitzar d'una manera mes sincera com ens estimàvem, com erem el que tu i jo definíem com la unió perfecta.

Aquell dia em vas prometre el cel, que tots dos cercaríem el que un cop ens va unir i ho lligaríem ben fort al nostre cor, per què? Tot va ser una simple mentida, i jo estic sola, sense tu, sense el més important.

Recordes la pregunta que em feies sempre? Si, aquella que sempre em formulaves quan em veies fer un trencaclosques en aquelles nits tan fredes en les que tan sols importava estar junts...
Per què t'agrada tant evadir-te dels problemes encaixant aquestes peces? Mentre intentaves obrir els ulls perquè queies de son i jo et mirava i et deia que no ho entendries, era massa complicat en aquell moment....

Tan sols era perquè em recordava a tu, a la nostra relació, els fets tan sols eren les peces que unides formaven un bonic dibuix, i que tan sols calia mirar-ne les peces per veure que va ser difícil però per fi es va aconseguir unir-les, unir-nos.

Estar al teu costat ara tan sols es un somni, m'hauré de resignar, però recorda que per molts quilometres que ens separin et seguiré estimant i tot i que no sé si serà recíproc, t'esperaré vestida de princesa a que em vinguis a buscar per enfrontar-nos a aquell malefici que ens ha mantingut separats durant aquests mesos, o potser en aquell moment anys i vèncer a l'únic obstacle que no em pogut saltejar, la distància.

I recorda en aquelles nits tan fredes, que no estic feta per dormir sola, per despertar sabent que ningú em despertarà i sobretot pensa en mi, no oblidis que t'estimo i que encara que el destí s'ho hagi proposat, no ens separarem, o com a mínim intentaré correspondré a l'amor que vaig rebre en aquells anys i passi el que passi, sigues viu o mort el meu cor estarà amb tu, i et protegirà per a que en algun moment tornem a trobar-nos, tornem a estar junts.