Petons, mossegades i somriures que amaguen el molt que t'estimo.

T'arranco la roba, tinc ganes de fer-te l'amor, de sentir-te, de deixar enrere tots els problemes que havíem tingut fins a aquell moment, vull que entenguis que jo t'estimo.

En aquell moment tan sols importem tu i jo. Sentir-nos vius. Sentir-nos tots dos únics.
Et vull menjar a petons, menjar-te sencer. Vull que toquis el cel, que ho facis amb mi, al meu costat mentre jo al teu costat, el toco, i quedem tots dos, levitant en mig del cel omnipotent, fent que l'amor sigui pur, fent que sigui un moment salvatge, però a la vegada intim, fent que aquest moment tan sols importi això, fer-nos l'amor.

Trenquem el llit, trenquem les lligadures que ens ofeguen, trenquem la roba que ens deixa sense alè, trenquem tot el que no ens deixi estimar-nos.
Apreta'm a tu. Fes que el meu cos, gairebé nu, senti els teus pectorals en el meu tors, senti que realment vols sentir, vols encastar-me a la paret, vols que les agulles del rellotge es parin, vols fer tot el que està prohibit.
Respira profundament, deixa'm mossegar-te l'orella, i no deixis de donar-me petons al coll, fes que les teves mans trobin el punt just en el meu cos per a que se m'erici la pell, troba un dels punts que em fan gaudir.
Fes que els teus llavis recorrin cada part del meu cos. Fes que les teves mans acaronin els meus pits, que els sentin, i que poc a poc baixin i m'acaronin tot el cos, fes-me sentir una dona.

Vols que et digui una cosa? M'encanta quan em dius entre petons i petites mossegades que m'estimes, que el sol matiner sigui l'únic que vegi el que esdevé en aquella habitació, que vegi que la tempesta ha cessat, i que l'arc de sant Martí no s'esborrarà, com a mínim fins al moment.

Els nostres dits juganers, s'entrellacen amb les mirades, i entre algun que altre t'estimo se'ns escapa un somriure fins arribar al llit, ja totalment desfet, per continuar, per sentir que tot el que fem es cert, per oblidar que el món està en guerra, per fer que la guerra tan sols estigui en el nostre llit, d'una ciutat remota, d'aquell món en el que la pau es relativa, es una corda que s'esguinça minut a minut.

Sé que potser no som perfectes, però quan estem junts, tot i les imperfeccions som únics, i això es el que ens fa especials, ens fa convertir-nos en la parella més bonica de tota la ciutat, som aquella petita lluerna en la fosca nit, que brillem en mig d'un mar d'amor, de ganes de viure.

Deixo que les teves mans s'introdueixin en el meu cos, que els teus llavis mosseguin els meus, sóc adicta a aquells petons, i en busco més, busco tot el que siguis tu.
Et mossego el nas, i mentre tu t'enfades m'assec al teu costat i et menjo a petons, m'estiro damunt teu.
Et sento més a prop que mai, en aquest moment, crido de plaer. Crido sense voler, però ho faig. La meva respiració s'accelera i sento que la seva s'accelera en el mateix moment.
Els nostres cossos s'atreuen d'una manera espectacular. Mentre ets dins meu, els teus dits premen el teu cos al meu, i les meves mans no poden evitar esgarrapar la teva esquena, i aquella petita mostra de passió, fa
que el sexe sigui una mica més salvatge, més dur, mes nostre.
Somric, i sense deixar que les nostres mirades es perdin en l'horitzó, continuem fent l'amor.

Mai m'he plantejat que faria sense tu. Que faria sense els teus petons càlids sense les ganes de veure't, sense els t'estimo a mitja nit, sense tot el que signifiques per mi, i realment no m'ho vull plantejar, ja que... si no ets amb mi, jo no sóc res.

Ara tot es igual, tu ets amb mi i això es l'únic que m'importa.
Crido. Sento que tots els meus músculs s'estremeixen i com tota la meva pell s'eriça.
Torno a cridar, crido amb tu, et dono un petó i em quedo agitada al teu costat.

El batec del meu cor es suavitza, i el teu tors deixa d'anar accelerat. Es l'únic que em fa sentir-me així de viva tot just després de sentir tant.

Les seves mans, endormiscades, dibuixen cercles en el meu ventre totalment nu, mentre que els meus ulls es tanquen i el meu somriure es deixa veure més que mai.
Tan sols em queda dir que encara que no sé si això ho sentiré sempre, tinc molt clar, que mai oblidaré qui està ara al meu costat, quan ningú ho ha estat, quan tothom s'ha allunyat i ell a seguit lluitant per mi, per el que realment li importa.