Hi havia una vegada? o simplement... FI?

Tot té un final. Tot s'acaba.
L'amor que pensaves haver trobat, es tan sols una passejada, un glop d'aire que tard o d'hora s'esvairà, desapareixerà, i tan sols en quedaran allò que anomenem records.

Els finals son una de les coses més difícils. Es deixar enrere tot el que et va fer feliç, es oblidar per què vas començar i sobretot es pensar que després de trobar aquest final, comença un altre inici, potser millor, que et farà tornar a sentir com quan vas començar a experimentar aquell principi, aquell inici de relació, les ganes de no voler acabar mai, el que podríem dir que es com un somni, perquè saps que tard o d'hora s'acabarà.

Heu pensat mai en això? En que tot té un final, començant per nosaltres? Que si no hi haguessin finals, no hi haurien principis? i sobretot, que sense aquests principis nosaltres no haguéssim viscut?  Ens hem adonat de com una sola peça de la història la pot convertir en una farsa, en una cosa que no existiria?

Els finals no son tan dolents com semblen, son mers passatges de la nostra vida, son simples camins que ens toca recórrer, i que a vegades tot i que son complicats, ens ajuden a millorar, a ser forts, a seguir endavant i sobretot a seguir endavant, a no deixar ni un segon de caminar, a no llençar la tovallola.

Quan creus que s'acaba el món, quan te n'adones que has acabat aquella etapa, la por de no saber com començar-ne l'altra, a fer-nos grans i a acabar totalment amb allò que anomenem vida.
Es en aquell precís moment, on veus que tens una sortida, que tens una escapada per la que tornar a caminar, per la que aixecar-te i continuar si més no, a no deixar veure als demés que t'has ensorrat, i a intentar com a mínim sortir d'aquest cingle, intentar ser feliç, ser feliç tot i els obstacles.

Els contes, els llibres, ens han ensenyat des de sempre que aquest final es pròxim, que al final d'una història apareix aquella paraula que a molts els martiritza aquell "FI" que ens envolta contínuament, que ens dóna una raó més per a lluitar.

Aquella lluita constant, contra tot el que no volem que s'acabi, voler fer interminables aquells tres minuts de la teva cançó preferida, voler congelar aquell instant en la que els seus ulls es van creuar amb els teus, o simplement voler fer eterna la nostra estada en aquest món, voler estar eternament amb la persona que estimem, que no s'acabi, que aquella maleïda paraula no arruïni tot el que nosaltres hem estat cultivant, cuidant i enfortint en anys, i pensem que aquell final no arribarà, fins que ho fa, fins que tot s'enfonsa, i queda soterrat en un mar de llàgrimes, aquelles que ens ajuden a entendre que tard o d'hora haurem d'aixecar el caparró i tindrem que eixugar-nos les llàgrimes per tirar endavant, perquè allà estarà el inici d'una nova història i  potser aquesta tingui un final no tan tràgic, o simplement sigui narrada d'una manera diferent, d'una manera especial.

Tots i cada un d'aquells finals, son simplement experiències, petites "Batalles" que explicar als teus nèts un cops siguis vell, un cop aquell tren hagi marxat, i poder veure a les persones que et rellevaran, volent viure aquelles mateixes sensacions, sentir aquells sentiments i que tan sols necessitis això per viure,en aquell moment es l'únic que et fa somiar i recordar que tots aquells finals van desembocar en millors inicis.

Tot i que el temps no juga al nostre favor, ens intenta fer entendre que s'ha d'aprofitar el poc temps que ens queda, sobretot a que cada sentiment, sigui insuperable al que ja em sentit, sigui l'alicient que necessitem per explorar el desconegut, el que ens atreu, el que ens fa viure amb aquella vida que pocs coneixen, i que tants parlen.

Tots i cada un de nosaltres sentim com se'ns esgota el temps, com de complicat es conèixer realment un motiu pel que lluitar saben que aquelles agulles que ens acompanyen a tot hora seràn les que marcaran la nostra mort, però jo crec que em de saber calcular aquest final, i sabeu com? Creant la història, i no deixant que acabi, si, encara que sigui impossible, jugar a contra temps, i sobretot fer cas al que et dicti el cor, saltar, cridar, ballar, enamorar-se, tot es igual, l'únic que importa es ser feliç, o intentar ser-ho el major temps possible, perquè com ja he dit, el temps no està al nostre favor.

Així que, inicis o finals, tot s'acaba tard o d'hora, així que voleu que us doni un consell? Viviu, gaudiu, enamoreu-vos i sobretot no deixeu que els finals afectin als inicis, ja que potser un dels inicis et porta a la felicitat que tots anhelem, i encara que sigui per poc temps s'ha de disfrutar, perquè no serà per sempre, i desapareixerà aquell moment i tan sols en quedaran els records que molt després recordaràs i te'n riuràs, ploraràs, o reviuràs aquell moment, en que encara que per poc temps, vas ser realment feliç.