Quan saps realment que ets feliç?

Fa molt de temps, em van preguntar que volia ser quan fos gran. Jo, realment no ho tenia clar, mil idees em capficaven i vaig arribar a la conclusió que el meu màxim objectiu seria ser feliç, però em van preguntar que era ser feliç, i jo realment no ho sabia.

Que és ser feliç? Quan saps realment que ets feliç?

Potser ser feliç es tenir a una persona que t'inspira al teu costat, que et fa feliç, i que sense que te n'adonis, t'enamores, i se t'omple el cor al sentir aquesta felicitat, al sentir que aquesta llum que ara et rodeja es l'única que et fa vibrar, que et fa sentir qui ets.
 O potser es viatjar, marxar ben lluny, deixar en cada ciutat un pedaç de tu, per quan i tornes recuperar-lo i poder-lo deixar en alguna altra part d'aquest gran planeta, d'aquest món...
Fugir dels problemes i esperar fins que desapareguin, pot arribar a ser una bona opció, si més no, es la més fàcil...
Qui sap, i si és conèixer als teus idols? I si la felicitat està en la persona que et fa oblidar els problemes i que saps que mai el coneixeràs? És això el que ens fa tirar endavant? Ens fa tirar endavant les ganes de arribar a la meta? De voler ser millors o simplement importar un mínim en la seva vida?
La felicitat pot estar amagada en qualsevol lloc.

També pot estar amagada en les petites coses aquesta felicitat. En com li queda aquella samarreta amb els seus cabells, que en aquella taula, rere els llibres hi ha una petita figura en forma de fada, i que aquella simbolitza que algun cop ella volarà i marxarà, marxarà ben lluny on els problemes no la trobin, o simplement que quan et somriu aquell nen desconegut del tren, saps que és perquè necessita una escapada i et veu la millor opció. Petits detalls, que potser són el que més importa.

Crec que la felicitat son els somnis, i les ganes de prosperar, perquè quan en aquell camí en fas una passa, es quan realment n'estàs satisfet, i aquesta felicitat sempre prospera, ja que, sempre camines endavant, sempre segueixes lluitant.