Canvis. Llibertat.

Temps de canvis. Temps de records. Ganes de ser lliures.
En aquests moments, tot el que m'envolta canvia. Canvien les estacions, les persones que m'envolten, les persones a les que estimo, també canvien les fulles dels llibres, els dies que aliens al que m'esdevé, canvien sense cèsar i no deixen temps a l'espera.

Realment crec, que tard o d'hora aquests canvis deixaran de com a mínim ofegar-me. Deixaran que em circuli un altre cop la sang, ja que ara tan sols flueixen problemes.
Potser aquests canvis son bons, potser tan sols es un tràmit, per aconseguir donar una passa més, arribar una mica més lluny que els demés, tocar el cel, i si no pots imaginar-ho i ser feliç amb aquell tros de somni.

Ser lliure. Beneït somni, beneïda innocència, ja que estem lligats de mans i peus. Quina ironia, veritat? Som lliures, però els lligams afectius, polítics i religiosos ens ofeguen i volen acabar amb nosaltres, amb la nostra bogeria, amb la nostra identitat.
Ara, tan sols vull viure de la innocència que em queda, del temps que va a contra-rellotge, i les manelles d'aquest ja m'han dit que no em volen esperar.

Així que tan sols us puc donar un consell. Sigueu feliços, intenteu-ho, sentiu aquella felicitat com recorre el teu cos, com s'introdueix en tu, i sobretot lo bé que et t'escau sentir-te així.

A part d'això... Crec que tan sols em queda dir que procureu no dependre del que pensin o deixin de pensar els demés, ja que això es un dels altres lligams que em plantejat...
Ho veieu? No sentiu aquells lligams? I sabeu el pitjor? Que no ens podrem deslliurar d'ells, perquè estan tan arrelats a nosaltres que es impossible tallar-los o esborrar-los.

Jo seguiré el meu camí, seguiré endavant, no vull retrocedir més així que m'ompliré de forces i saltaré tots els obstacles que trobi, així com a mínim podré dir que ho he intentat i mentre ho faig cercaré la meva felicitat, ja que... Quina es la meva meta llavors?